Aquest discurs el va fer l'Abi a la Festa de Fi de Curs 2026. Animem les famílies a llegir-lo juntament amb els seus fills — el missatge està escrit per als nostres alumnes i tindrà molt més sentit si es comparteix.
Quan tanquem un curs més a Barcelona Montessori School, vull aturar-me a pensar en totes les persones que fan que aquesta comunitat sigui el que és — i donar-vos les gràcies de tot cor a cadascú de vosaltres.
Vull dedicar un moment a les vostres Guies i mestres, i a la seva dedicació constant a la vostra educació — per prendre cada dia la decisió de mirar-vos amb ulls nous, de fixar-se en els petits canvis que mostren que esteu a punt per aprendre una nova habilitat, o que finalment n'heu dominat una altra.
També vull reconèixer-vos a vosaltres, els pares i mares, que heu pres la important decisió de treballar en vosaltres mateixos perquè els vostres fills tinguin un tipus d'educació diferent del que vau rebre vosaltres. Practiqueu esperar just el necessari abans d'intervenir, sovint amb les mans darrere l'esquena, mostrant, sobretot, que heu decidit confiar-hi. Heu decidit que, sigui quina sigui la vostra professió, dedicareu una estona cada dia a convertir-vos en observadors del desenvolupament humà.
Tant els vostres mestres com els vostres pares creuen que apreneu algunes de les lliçons més importants de la vida no quan els adults us diuen exactament què heu de fer, sinó quan teniu l'oportunitat de pensar, triar, cooperar i aprendre de les vostres pròpies experiències. Confien en vosaltres amb aquesta responsabilitat, fins i tot quan altres triarien un camí diferent. De fet, els vostres pares i mestres creuen tant en vosaltres que de vegades acaben debatent aquestes idees amb els seus propis pares!
També vull posar llum sobre aquelles persones que fan una feina sovint invisible — a les oficines, a la cuina, netejant l'escola, conduint els autobusos o acompanyant-vos a la piscina. Aquestes persones treballen entre bastidors perquè l'escola estigui neta, l'edifici sigui segur i, sobretot, perquè vosaltres estigueu segurs i sans. Esperem que, a mesura que creixeu, conserveu l'hàbit de fixar-vos — i valorar — la feina que ho sosté tot, fins i tot quan ningú no mira.
Finalment, a tots vosaltres, els alumnes: sense vosaltres res de tot això seria possible. M'ha encantat escoltar les vostres històries i els vostres punts de vista. La vostra capacitat de veure les coses des de perspectives diferents és extraordinària. Escoltar com resoleu problemes, desacords, o com aprendre a gestionar la vostra pròpia frustració i la dels altres, m'ha ensenyat moltíssim, i per aquesta experiència us estic sincerament agraïda. A mesura que creixeu, potser us demanaran que us assembleu una mica més als altres — no perdeu mai l'espurna que us fa ser qui sou. Mantingueu les ganes de defensar allò en què creieu, d'arriscar-vos a equivocar-vos i, sobretot, de continuar sentint curiositat per tot el que el món us pot oferir.
La majoria vam arribar a Montessori, a BMS, perquè volíem una educació diferent per als nostres fills i un futur diferent. El camí no sempre és fàcil, però som aquí per donar-nos suport els uns als altres.
Només quan eduquem els infants a cooperar i a sentir solidaritat els uns amb els altres, estem educant per a la pau. I la pau és una cosa que el nostre món necessita molt més avui en dia.
A les nostres Guies i mestres, als nostres pares, al nostre personal que treballa entre bastidors, i als nostres meravellosos alumnes — gràcies. Aquesta comunitat es construeix sobre la confiança, la curiositat i la creença compartida que l'educació pot canviar el món.
Espero que tingueu un estiu meravellós, i tinc moltes ganes de continuar aquest camí junts al setembre.
Amb afecte,
Abi