per Jenna Mann, guia 0-3 de BMS
Maria Montessori i molts altres psicòlegs del desenvolupament coincideixen que els primers sis anys de vida d'un infant són els més importants per posar les bases de qui arribarà a ser i de com aprendrà coses noves al llarg de la seva vida. Segons la meva experiència, els primers tres anys són especialment crucials per al desenvolupament de l'infant. Montessori ofereix als infants l'ambient de més qualitat per a la seva etapa de desenvolupament mitjançant rutines consistents, observació dedicada per part de professionals formats, un ambient preparat adequat a la seva edat, i oportunitats per desenvolupar habilitats de relació amb els altres.
En l'etapa de desenvolupament de 0 a 3 anys, l'escola crea una rutina per a l'infant -un aspecte vital del seu desenvolupament físic i emocional. Una rutina sòlida ajuda el cos a aprendre autoregulació, un repte particular per als infants de 0 a 3 anys, que depenen molt dels altres i tenen poc control sobre les seves funcions corporals. En un ambient Montessori, l'entrada primerenca a l'escola exposa l'infant de manera suau i acurada al món exterior, dins de l'estructura d'unes rutines estables de son, alimentació i concentració. Aquestes primeres rutines poden crear hàbits saludables per a tota la vida.
Cada dia, en un ambient Montessori de primera infància, seguim el mateix horari perquè els infants sàpiguen què esperar i desenvolupin la confiança necessària per explorar coses noves. Un dia habitual a la majoria d'escoles Montessori inclou: una activitat de treball matinal (temps per aprendre a fer servir els materials Montessori), temps d'assemblea, joc a l'aire lliure amb un mos de mig matí, dinar, una migdiada de dues hores, berenar i més joc a l'aire lliure. La rutina crea ordre per a l'infant, en contrast amb la seva sensació interna de caos.
Els adults a l'ambient Montessori són observadors atents dels interessos de l'infant i del desenvolupament de la seva personalitat -una expressió de respecte cap a l'infant. En observar de prop un infant, podem entendre com donar-li suport i animar-lo a aprendre i créixer. Per exemple, mitjançant una observació atenta, una guia pot notar quan un infant està més cansat o irritable, i decidir rebaixar les seves expectatives en aquell moment. Donar aquest tipus d'atenció als infants petits pot fer que se sentin especials, augmentar la seva confiança i crear una associació positiva amb l'entorn escolar. L'observació també permet a la guia nodrir la tendència innata de l'infant a explorar i aprendre coses noves.
Encara que el vostre fill pugui tenir a casa moltes joguines meravelloses i didàctiques, els professionals formats a l'escola poden ajudar els infants a desenvolupar interessos més específics. Oferint diferents tipus de materials a l'ambient Montessori, un infant pot explorar les seves atraccions naturals cap a certs materials. A Montessori, creem ambients tranquils i apacibles perquè els infants puguin concentrar-se en el que estan fent. El psicòleg William James, sovint anomenat el pare de la psicologia americana, va vincular estretament l'atenció amb la intel·ligència. Encara que sovint és difícil per als infants petits concentrar-se en una sola cosa durant molt de temps, les escoles Montessori ajuden els infants a desenvolupar aquesta habilitat des de molt petits.
Les escoles Montessori tenen aules d'edats mixtes, perquè és més fàcil per a un infant aprendre a fer servir alguna cosa observant algú d'una edat més propera a la seva. Maria Montessori feia servir el terme "la ment absorbent" per descriure l'estat de la ment d'un infant a aquesta edat. Els infants de 0 a 6 anys aprenen absorbint tot el que hi ha al seu entorn. El llenguatge n'és un bon exemple: els infants no necessiten lliçons formals per aprendre una llengua durant aquests primers anys de vida; simplement l'absorbeixen del seu entorn. La ment absorbent respon especialment bé a l'observació d'infants més grans. Per exemple, un infant molt petit aprendrà a moure les mans per pelar una clementina observant un infant uns mesos més gran que ell -els moviments d'aquest infant més gran són més fàcils d'imitar que els moviments, més grans i ràpids, d'un adult.
Tot i que els infants de 0 a 3 anys encara no poden fer servir el llenguatge per interactuar directament, sí que poden participar en el joc paral·lel -un joc independent, un al costat de l'altre, amb una interacció mínima entre els infants. Malgrat la poca interacció, continuen atents i observant el seu entorn, i això desenvolupa habilitats de grup i de comunitat. De manera semblant, sovint hi ha un únic exemplar de cada material a l'aula, cosa que obliga els infants a esperar que un company acabi d'utilitzar-lo. Mitjançant l'experiència d'esperar pacientment per un material, els infants aprenen tant la paciència com una idea més clara dels seus veritables interessos.
Portar el vostre fill a l'escola abans que compleixi tres anys pot tenir efectes molt positius, incloent-hi l'adquisició d'habilitats per a l'èxit al llarg de tota la vida. Les experiències de la primera infància deixen una empremta en tots nosaltres -potser no recordem els nostres primers anys de vida, però igualment ens configuren de manera fonamental. La metodologia Montessori es va crear per a infants molt petits tenint això en compte. El nostre objectiu és donar suport i fomentar el desenvolupament saludable dels infants fins a convertir-se en adults que ajudin a construir un món millor per a tothom.
— Jenna Mann, guia 0-3 de BMS, formada a l'International Montessori Institute.