Maria Montessori,
la doctora que escoltava els infants.
La història de la seva vida i de les seves grans idees — escrita perquè grans i petits la llegeixin junts, un capítol cada vegada.
Poseu-vos còmodes junts. Llegeix un o dos capítols cada vegada. Quan arribis a les preguntes, atura't i escolta les respostes del teu fill o filla — no n'hi ha cap d'equivocada. La Maria hauria fet exactament el mateix: ella sempre escoltava primer els infants.
Una nena curiosa
Fa molt de temps, el 31 d'agost de 1870, va néixer una nena en un petit poble d'Itàlia anomenat Chiaravalle. Els seus pares li van posar Maria.
Quan la Maria encara era petita, la seva família es va traslladar a Roma, una gran ciutat plena de pedres antigues, fonts que esquitxen i històries molt i molt llargues.
La Maria tenia curiositat per tot. Li encantaven els números i els trencaclosques, i sempre volia descobrir com funcionaven les coses. La seva mare, la Renilde, li va ensenyar a ser amable i a tenir cura dels altres — i la Maria no ho va oblidar mai.
Parlem-ne junts
Què et desperta la curiositat?
Hi ha alguna cosa que t'encantaria descobrir com funciona?
Un gran somni
En aquella època, molta gent pensava que les noies no havien d'estudiar ciències. La Maria no hi estava d'acord!
Va anar a una escola on gairebé tots els alumnes eren nois, i hi va estudiar matemàtiques i ciències. Aleshores es va proposar un somni molt gran: volia ser metgessa.
«Una noia no pot ser metgessa!», deien alguns. Però la Maria era pacient i valenta, i va continuar treballant. El 1896 es va convertir en una de les primeres dones metgesses d'Itàlia.
Parlem-ne junts
Algú t'ha dit mai que no podies fer alguna cosa?
Què vas fer? Què podries fer la propera vegada?
Mans que volen aprendre
Quan era una jove doctora, la Maria va treballar amb infants que necessitaven ajuda extra. Molts passaven els dies en habitacions buides, sense res per jugar ni res per tocar.
Un dia la Maria va veure que els infants recollien molles de pa de terra i les feien voltar i voltar entre els dits. «No tenen gana de pa», va pensar. «Tenen gana d'aprendre! Les seves mans volen fer alguna cosa».
Així que la Maria va crear materials especials perquè els poguessin agafar, classificar, encaixar i construir-hi. I els infants van aprendre molt més del que ningú s'esperava.
Parlem-ne junts
Què t'agrada fer o construir amb les mans?
Per què creus que les mans ens ajuden a aprendre?
La Casa dels Infants
El 6 de gener de 1907, en un barri pobre de Roma anomenat San Lorenzo, la Maria va obrir una escola per a infants petits els pares dels quals sortien a treballar tot el dia. La va anomenar Casa dei Bambini — la Casa dels Infants.
La Maria la va omplir de taules i cadires petites que els infants podien portar ells sols, prestatges baixos, gerretes de debò i escombres a la seva mida. Els infants podien abocar aigua, escombrar el terra, regar les plantes, parar taula i triar la seva pròpia feina.
«Aquesta casa és vostra», els va dir la Maria. I els infants en van tenir cura amb molta estima i molt d'orgull.
Parlem-ne junts
Quines feines saps fer sense ajuda a casa?
Quina feina nova t'agradaria aprendre?
La nena que no volia parar
Un dia la Maria va observar una nena d'uns tres anys que treballava amb un bloc de fusta ple de cilindres. Els va treure tots i va tornar a posar cadascun al seu propi forat. Després ho va tornar a fer. I una altra vegada!
La Maria va començar a comptar. La nena va repetir la seva feina més de quaranta vegades! Els altres infants cantaven i es movien al seu voltant, però ella ni tan sols va aixecar la vista.
Quan finalment es va aturar, va somriure — tranquil·la i feliç, com si acabés de despertar-se d'un descans molt agradable. A la Maria li va fer un salt el cor. Havia descobert una cosa meravellosa: quan els infants es poden concentrar en una feina que estimen, es tornen serens i alegres.
Parlem-ne junts
Quan et concentres tant que t'oblides de tota la resta?
Com et sents quan acabes?
Els secrets de la Maria
La Maria va observar els infants durant molts anys, com una científica molt pacient. A poc a poc, va descobrir què ajuda els infants a créixer feliços, forts i independents. Avui en diem el mètode Montessori. Aquests són els secrets de la Maria:
Seguir l'infant
Observar amb atenció i escoltar. Cada infant creix a la seva manera i al seu propi ritme.
Un ambient preparat
Un lloc bonic i endreçat on tot té la mida adequada i el seu propi lloc.
La mà ensenya la ment
Aprenem tocant, movent-nos i fent — no només escoltant.
La ment absorbent
Els infants petits absorbeixen el món com una esponja: paraules, música, gestos i amabilitat.
Llibertat i respecte
Els infants trien la seva feina i aprenen a respectar els altres i les coses que els envolten.
Grans i petits junts
Infants de diferents edats comparteixen classe. Els grans ajuden i els petits aprenen observant.
L'adult com a guia
L'adult no ho fa per tu, sinó que t'ensenya el camí. Com diuen els infants: «Ajuda'm a fer-ho sol».
Parlem-ne junts
Quin secret creus que és el més important?
Quin podem provar a casa aquesta setmana?
Tot el món vol saber-ho
La notícia de la Casa dels Infants va córrer molt de pressa. El 1909 la Maria va escriure un llibre sobre els seus descobriments, i aviat es llegia en moltes llengües.
Venien mestres de molt lluny per aprendre d'ella, i es van obrir escoles Montessori a Amèrica, Europa, Àsia i més enllà.
La Maria viatjava en tren i en vaixell per fer conferències i formar mestres. El seu fill, en Mario, viatjava amb ella i la va ajudar en la seva feina durant la resta de la seva vida.
Parlem-ne junts
Si poguessis viatjar a qualsevol lloc del món, on aniries?
Què t'agradaria ensenyar als infants d'allà?
La Maria a Barcelona
Saps on va viure la Maria durant vint anys? Aquí mateix, a Barcelona!
Va arribar el 1916 i va fer de la nostra ciutat casa seva, juntament amb el seu fill Mario i la seva família. Des de Barcelona va formar mestres i va ajudar que les classes Montessori creixessin en escoles de tot Catalunya.
El 1936 va començar una guerra terrible a Espanya, i la Maria va haver de marxar de Barcelona en vaixell. Però les llavors que va plantar aquí van continuar creixent — i la nostra escola n'és una.
Parlem-ne junts
T'imagines la Maria passejant pels carrers de Barcelona?
Quins llocs de la nostra ciutat li ensenyaries?
La pau comença amb els infants.
La Maria va viure temps molt difícils. Va veure dues guerres mundials i la guerra d'Espanya. Va veure adults barallant-se i països que es trencaven, i això la posava molt trista.
Els adults intentaven aturar les guerres signant papers i fent acords. Però la Maria tenia una idea diferent — una idea que va néixer d'observar els infants.
Recordava la nena dels cilindres: tranquil·la, feliç i concentrada. Recordava els infants de la Casa dels Infants, que esperaven el seu torn, s'ajudaven els uns als altres i tenien cura junts del seu petit món.
«Si es respecta els infants», pensava la Maria, «si se'ls ajuda a créixer lliures, forts, amables i segurs de si mateixos, es convertiran en adults que sabran viure junts. No voldran la guerra».
Així que la Maria va viatjar a Ginebra, Brussel·les, Copenhaguen i moltes altres ciutats per parlar de la pau. A Ginebra, el 1932, va dir:
«Establir una pau duradora és obra de l'educació; tot el que pot fer la política és mantenir-nos lluny de la guerra».Maria Montessori, Ginebra, 1932
Per a la Maria, la pau és molt més que «no barallar-se». La pau és una cosa que construïm cada dia, com una casa, maó a maó. I els constructors són els infants: cada infant que aprèn a escoltar, a compartir, a demanar perdó i a ajudar està construint un món més pacífic.
Per això creia que l'educació és el millor camí cap a la pau. No dient als infants què han de pensar, sinó ajudant cada infant a arribar a ser la millor persona que pugui ser.
Parlem-ne junts
Com és la pau a dins teu?
Què podríem fer avui per portar una mica més de pau a casa nostra?
Pau a la nostra aula
La idea de pau de la Maria continua viva a les aules Montessori de tot el món — i també a les nostres.
Els infants aprenen gràcia i cortesia: com saludar un amic, com esperar el seu torn, com dir «perdona», «si us plau» i «gràcies». Tenen cura de les plantes, dels animals i de l'aula, perquè tothom en pugui gaudir.
Quan dos amics no estan d'acord, aprenen a seure junts, escoltar-se i trobar una solució amb paraules. Moltes aules Montessori tenen un racó de la pau: un lloc tranquil per calmar-se, respirar i sentir-se millor.
Cada petit gest amable és un maó més a la casa de la pau.
Proveu-ho a casa
- Prepareu junts un petit racó de la pau: un coixí, una planta, un llibre preferit.
- Practiqueu com dir el que sentiu: «Em sento… quan…»
- Tingueu cura junts d'una planta o d'una mascota, cada dia.
- Quan no estigueu d'acord, parleu per torns — i escolteu sense interrompre.
Parlem-ne junts
Què t'ajuda a calmar-te quan alguna cosa et disgusta?
Què posaries al nostre racó de la pau?
Tot està connectat
Quan la Maria tenia gairebé setanta anys, va navegar fins a l'Índia amb en Mario. Mentre eren allà, va esclatar la guerra arreu del món i s'hi van haver de quedar molts anys.
Però la Maria no va deixar de treballar! Va formar més de mil mestres i va tenir una altra gran idea, que va anomenar Educació Còsmica.
Explicava als infants les grans històries de l'univers: com van néixer les estrelles i la Terra, com va començar la vida i com les persones van aprendre a escriure i a comptar. Tot l'univers està connectat, deia, i cada criatura — des del cuc més petit fins a l'arbre més alt — té la seva pròpia feina que ajuda tots els altres. I totes les persones del món, de tots els colors i de tots els països, formen una gran família humana.
Parlem-ne junts
Què passaria si desapareguessin totes les abelles?
Què t'uneix a les plantes i als animals que t'envolten?
Un missatge per a tu
La Maria va tornar a Europa i va continuar ensenyant fins que va ser molt gran. El 1949, el 1950 i el 1951 va ser nominada al Premi Nobel de la Pau, un dels premis més importants del món.
El 6 de maig de 1952, la Maria va morir en un poblet vora el mar, als Països Baixos, anomenat Noordwijk. A la seva tomba hi ha un missatge escrit per als infants del món:
«Prego als estimats infants, que tot ho poden, que s'uneixin a mi per construir la pau en l'Home i en el Món».Paraules de la tomba de Maria Montessori, Noordwijk
La Maria creia que els infants poden canviar el món. I això t'inclou a tu.
Parlem-ne junts
La Maria deia que els infants «tot ho poden». Què creus que volia dir?
Si poguessis ajudar a construir la pau, què construiries primer?
Fi…
…i el començament de la teva pròpia història de pau.
Continua explorant les idees de la Maria.
Si aquest conte t'ha despertat la curiositat, aquests són alguns dels llibres que va escriure la mateixa Maria Montessori:
- El mètode Montessori (1909) — el seu primer llibre, sobre la Casa dels Infants.
- El secret de la infància (1936) — qui és realment l'infant petit.
- Educació i pau (1949) — les seves conferències sobre la pau i l'educació.
- La ment absorbent (1949) — com aprenen els infants des del naixement fins als sis anys.
Viu Montessori amb nosaltres
El nostre Viatge Montessori per a pares i mares, les xerrades i els tallers ajuden les famílies a portar a casa les idees de la Maria — com la pau, la independència i el respecte.