L'octubre ha estat un mes d'emocions intenses i de moments preciosos a Nido. A mesura que els més petits se senten cada cop més com a casa, ha començat a passar una cosa meravellosa. S'estan descobrint els uns als altres i, tal com hem vist, descobrir-se els uns als altres i aprendre a gestionar les emocions intenses van de la mà. Aquí teniu una mostra del que he anat veient.
Del «jo» al «nosaltres»
A aquesta edat, el joc social comença un al costat de l'altre. Primer els infants juguen l'un al costat de l'altre, observant i aprenent, i de mica en mica comencen a jugar junts. Aquest mes ho he vist pertot arreu: dos infants passant-se objectes al voltant del tobogan de fusta i rient junts, un petit ensenyant a un amic com funciona el circuit de pilotes, una nena que veu les seves amigues a la taula de preparació d'aliments i decideix afegir-s'hi agafant la seva pròpia safata. En aquests petits moments és on l'amistat i l'empatia comencen, en silenci.
Quan apareixen els conflictes
Potser això us sorprendrà: «el conflicte és un bon senyal». Quan els infants se senten segurs i còmodes, surt més qui són, inclòs el «meu!», no voler compartir, la frustració i, de vegades, plors molt forts. A casa pot ser un repte, però ens indica que confien prou en el seu entorn per ser ells mateixos. Entre 1 i 2 anys, no és que siguin «difícils»: tenen emocions intenses i encara molt poques eines per gestionar-les. L'autoregulació no és una cosa amb què neixen els infants. S'aprèn amb l'experiència i, sobretot, a través de nosaltres, manllevant la nostra calma fins que desenvolupen la seva.
Com els acompanyem a Nido
- Posem nom a l'emoció. «Estàs enfadat, volies aquell.» Sentir-se comprès sovint és el primer pas per calmar-se.
- Mantenim la calma i parlem fluix. La nostra calma es converteix en el seu model.
- No forcem a compartir. A aquesta edat, el «meu» forma part d'entendre què els pertany. Ho reconeixem, esperem i deixem que el respecte dels torns creixi de manera natural.
- Oferim alternatives. Una paraula, un gest o un altre material, perquè tinguin eines més enllà de plorar o cridar.
- Observem abans d'intervenir. Sovint, si els donem una mica de temps i d'espai, troben la seva pròpia solució.
- Oferim proximitat sense córrer a solucionar-ho. La nostra presència és el que els ajuda a calmar-se.
Consells per a casa
Algunes idees senzilles que marquen una gran diferència:
- Poseu paraules a les emocions al llarg del dia, amb frases curtes i clares: «Estàs trist», «Estàs emocionat», «Estàs frustrat».
- Primer, mantingueu la calma. Respireu abans de respondre. La vostra calma és l'eina més poderosa que teniu.
- Poseu límits clars i amables. «No et deixaré pegar. Pots picar de peus.» Ferms i càlids alhora.
- Doneu-los l'oportunitat de provar-ho abans d'intervenir en petits conflictes amb germans o amics. Uns segons de paciència us poden mostrar com n'arriben a ser, de capaços.
- Celebreu els moments de calma: «Estaves molest i t'has mantingut tranquil».
- Mantingueu rutines previsibles. Saber què ve després els ajuda a sentir-se segurs, i un infant que se sent segur es regula més fàcilment.
La meva recomanació
Un llibre i un pòdcast. Si voleu llegir o escoltar més sobre aquesta etapa, us recomano el llibre de Janet Lansbury No Bad Kids: Toddler Discipline Without Shame, una guia càlida i pràctica per posar límits amb respecte i empatia. És fàcil de llegir, clar i amb molts bons exemples fàcils de posar en pràctica. Si no teniu temps per a un llibre, escolteu el seu pòdcast Unruffled, ple de situacions reals amb infants petits, com compartir, les rebequeries i les emocions intenses.