Començar l'escola després de l'estiu no és mai fàcil, i per als més petits tampoc ho és. Tot i això, aquest mes m'he centrat a construir un vincle segur amb cada infant: assegurar-me que se senten estimats i escoltats, i que reben abraçades i comprensió extra pel camí. Gràcies a això, ha estat un mes en què els he pogut veure gaudir dels seus racons preferits, dels materials que més els criden l'atenció i, per descomptat, de les activitats que més els agrada fer.
Aquí teniu una petita mirada al que hem anat treballant junts.
Adaptació i construcció de la confiança
Aquest mes ha tingut a veure, sobretot, amb una cosa: aprendre que aquest és un lloc segur i que als comiats sempre els segueixen els retrobaments. Els matins encara poden ser difícils per a alguns, i és completament normal. Acompanyem aquest moment amb paciència i molta escalfor i, setmana rere setmana, veig més somriures a l'hora de l'entrada i més confiança en l'ambient.
Activitats de preparació d'aliments a demanda!
La prestatgeria de preparació d'aliments ha estat tot un èxit! Untar amb un ganivet petit, abocar flocs de civada al iogurt, fer servir una cullera per remenar i barrejar, pelar un plàtan, portar les safates amb cura. Aquestes tasques quotidianes poden semblar senzilles, però ensenyen concentració real, coordinació i una preciosa sensació de «puc fer-ho jo sol». És una cosa que, ara mateix, els dona molta confiança en ells mateixos.
Mans petites, grans moviments!
He introduït una gran varietat de materials per enfortir la motricitat fina: la caixa de claus, els bastidors de vestir, els adhesius i els collages amb barra de cola. No sempre són fàcils, demanen molta paciència i destresa, però ja veiem manetes més fermes i una concentració cada vegada més gran.
Grans fites de moviment aquest mes! Pujar les escales i el tobogan, desplaçar-se amb més seguretat i alguns primers passos independents molt emocionants. A Nido intentem donar a cada infant prou espai i temps per moure's al seu propi ritme, sense afanyar-nos a ajudar massa aviat. Els seus cossos saben què fan! Tot arriba al seu temps, quan preparem l'ambient adequat, respectem els seus ritmes i hi confiem.
El llenguatge floreix
Últimament hi ha moltíssim llenguatge preciós: vocabulari d'objectes reals, anomenar verdures i animals, cantar cançons… Cada dia sento més sons, més paraules i, sobretot, més interacció entre ells. Tots estan ara mateix en ple període sensible del llenguatge, i és meravellós veure com sorgeixen paraules i sons nous gairebé cada dia.
I potser la part que més m'agrada presenciar: els infants jugant junts. Passar-se una pilota, enfilar-se l'un al costat de l'altre, riure sense cap motiu concret. Aquests petits moments de connexió són on comencen, en silenci, l'amistat i l'empatia.
Algunes idees per a casa!
- Seguiu el seu ritme en caminar. Intenteu evitar agafar-li les dues mans (o fins i tot una!) per ajudar-lo a caminar; deixeu que es desplaci recolzant-se en els mobles i que triï quan deixar-se anar. Protegeix el seu desenvolupament natural i construeix una confiança real.
- Parleu-li sovint, i a poc a poc. Anomeneu el que esteu fent, el que veieu, el que té a les mans. Un llenguatge senzill i sense presses és el millor combustible per a aquesta etapa.
- Deixeu que ho facin ells mateixos. Encara que sigui més lent o més brut, que untin la seva pròpia mantega, que portin el seu propi got. Aquests petits actes d'independència importen enormement ara mateix.
- Sobre les migdiades i la necessitat de més proximitat. A aquesta edat, molts infants estan gestionant certa ansietat al voltant del descans i la separació, i és habitual veure'ls demanar una mà, que ens quedem a prop, o despertar-se plorant i necessitar que se'ls tranquil·litzi de seguida. És una part normal d'aquesta etapa del desenvolupament i no res de què preocupar-se. Responem amb calma i proximitat física, sense generar-ne dependència, perquè aprenguin que el descans és segur fins i tot sense necessitar contacte constant per adormir-se. Si això també passa a casa, un enfocament semblant pot ajudar: oferir la vostra presència i tranquil·litat, tot donant-los a poc a poc i amb suavitat espai per calmar-se per si mateixos.
Un llibre que ens encanta
Si busqueu una bona lectura sobre aquesta etapa: The Montessori Toddler, de Simone Davies. És càlid, pràctic i ple d'idees senzilles per portar a casa aquest mateix esperit d'independència, paciència i respecte pel ritme del vostre fill o filla.
Gràcies per la vostra confiança!