Margaret Mead,
l’exploradora que va aprendre dels infants.
La història de la seva vida i de les seves grans idees, escrita perquè grans i petits la llegeixin junts, capítol a capítol.
Arrauliu-vos junts. Llegiu un o dos capítols cada vegada. Quan arribeu a les preguntes, atureu-vos i escolteu les respostes del vostre fill o filla. No n’hi ha cap d’equivocada. La Margaret hauria fet exactament el mateix: va viatjar per tot el món per escoltar els infants i apuntar el que deien.
Una nena amb una llibreta
El 16 de desembre de 1901 va néixer una nena a Filadèlfia, una gran ciutat dels Estats Units d’Amèrica. Els seus pares li van posar Margaret.
El seu pare feia classes a la universitat i la seva mare estudiava les famílies que havien arribat a Amèrica des d’Itàlia per començar una vida nova. La família es mudava tan sovint que la Margaret gairebé no anava a l’escola. En lloc d’això, l’àvia Martha, que havia estat mestra, li ensenyava a casa.
L’àvia Martha va ensenyar a la Margaret a mirar amb atenció les plantes, els animals i les persones. La seva mare escrivia llibretes sobre com anava creixent la Margaret, i aviat la Margaret va tenir la seva pròpia llibreta. Hi apuntava cada paraula nova que la seva germaneta aprenia a dir.
Parlem-ne junts
Què et crida l’atenció de les persones de la teva família?
Si tinguessis una llibreta per apuntar el que observes, què hi escriuries primer?
Tantes maneres de viure
Quan la Margaret es va fer gran, va anar a la universitat a Nova York. Allà va conèixer un savi professor que es deia Franz Boas i una professora que es deia Ruth Benedict, que es va convertir en la seva gran amiga. Estudiaven antropologia: la ciència que estudia les persones i totes les maneres diferents com viuen.
La Margaret va aprendre una cosa sorprenent. Totes les persones del món formen part d’una sola família humana, però creixen de maneres molt diferents. Mengen menjars diferents, canten cançons diferents i tenen idees diferents sobre què és educat i què està bé. Tot això junt s’anomena cultura.
Així que la Margaret ho va tenir clar. Volia viatjar a llocs llunyans, conèixer els infants i les famílies que hi vivien i aprendre com vivien.
Parlem-ne junts
Què menja la teva família en un dia especial?
Hi ha alguna cosa que la teva família faci de manera diferent d’altres famílies?
A l’altra banda de l’oceà, fins a Samoa
El 1925, quan tenia 23 anys, la Margaret va emprendre un llarg viatge en tren i en vaixell, travessant tot l’oceà Pacífic, fins a les illes de Samoa.
El seu professor estava preocupat. Era un lloc molt llunyà i ella hi aniria sola. Però la Margaret era valenta i ja ho havia decidit.
Se’n va anar a viure a una petita illa anomenada Ta‘ū, amb palmeres, un mar càlid i cases sense parets. Va aprendre a parlar samoà, menjava menjar samoà i passava els dies amb les noies del poble. Hi jugava, les escoltava i ho apuntava tot a les seves llibretes.
Parlem-ne junts
Com et sentiries si visquessis en un lloc on ningú no parlés la teva llengua?
Què faries per fer-hi amics nous?
Créixer és diferent a cada lloc
La Margaret havia viatjat a Samoa per respondre una gran pregunta: créixer és difícil i tempestuós per a tots els adolescents del món, o depèn d’on visquis?
Les noies que va conèixer semblaven créixer amb més calma que molts adolescents d’Amèrica. La Margaret va creure que sabia per què. La manera com creixem depèn molt del món que ens envolta: la nostra família, el nostre poble i la nostra cultura.
El 1928 en va escriure un llibre titulat Coming of Age in Samoa. Moltíssima gent el va llegir, i va fer que pares i mestres tornessin a pensar com educaven els seus propis fills.
Parlem-ne junts
Què és el millor de fer-se gran?
Què fan els grans que t’envolten que t’ajuda a créixer?
Els infants de la llacuna
Després, la Margaret va navegar fins a una illa anomenada Manus, a prop de Nova Guinea. Al poble de Pere, les cases s’aixecaven sobre altes potes de fusta, enmig de l’aigua d’una gran llacuna blava.
Allà els infants aprenien a nedar gairebé tan aviat com sabien caminar, i fins i tot els més petits remaven a les seves pròpies canoes.
La Margaret va donar als infants una cosa que la majoria no havia tingut mai: paper i llapis. Van dibuixar i dibuixar sense parar, i la Margaret va guardar munts i munts de dibuixos. Volia entendre com pensen els infants. Els grans de Pere explicaven moltes històries d’esperits, però els infants buscaven raons pràctiques: la canoa havia marxat flotant perquè ningú no l’havia lligada bé.
Parlem-ne junts
Si algú et donés paper i llapis per primera vegada, què dibuixaries?
Què creus que expliquen els teus dibuixos sobre tu?
La llibreta de camp de la Margaret
La Margaret treballava com una detectiu de la vida quotidiana. Anés on anés, seguia els mateixos passos amb molta cura. Aquests són els secrets de la Margaret per entendre les persones:
Mira amb atenció
Fixa’t en els petits detalls: com se saluda la gent, com menja, juga i treballa.
Escolta més del que parles
Tothom té una història. Dona-li temps per explicar-la.
Apunta-ho
Les notes, els dibuixos i les fotos t’ajuden a recordar el que vas veure de debò.
Aprèn les seves paraules
Parlar la llengua d’algú és la millor manera d’entendre’l.
Participa-hi
Tasta el menjar, juga als seus jocs i comparteix la feina; no et limitis a mirar.
Diferent no vol dir dolent
Cada cultura té les seves bones raons. Sigues curiós abans de jutjar.
Comparteix el que aprens
Explica-ho als altres, perquè tots ens puguem entendre una mica millor.
Et recorda algú? La Maria Montessori també observava els infants amb paciència, com una científica, abans de decidir com ajudar-los. A les nostres classes, les guies i els guies continuen observant els infants i prenent notes cada dia.
Parlem-ne junts
Quin secret de la Margaret t’agradaria practicar aquesta setmana?
A qui podries escoltar amb molta atenció avui?
Tres pobles vora el riu
La Margaret va remuntar un gran riu de Nova Guinea anomenat Sepik. A les seves ribes va viure amb tres pobles diferents que no vivien gaire lluny els uns dels altres.
Entre els arapesh, tant els homes com les dones eren dolços i afectuosos, i tothom ajudava a tenir cura dels infants. Entre els mundugumor, tant els homes com les dones eren ferotges i es barallaven de seguida. I entre els tchambuli, les dones anaven a pescar i a comerciar, mentre que els homes dedicaven bona part del temps a l’art, a la música i a guarnir-se.
La Margaret es va adonar que bona part de la nostra manera de comportar-nos és una cosa que aprenem. Els nens poden ser tendres, les nenes poden ser valentes, i cada infant pot créixer a la seva manera.
Parlem-ne junts
Algú t’ha dit mai que alguna cosa és només per a nens, o només per a nenes?
Què en penses?
Una càmera a Bali
El següent viatge de la Margaret va ser a l’illa de Bali, amb el seu marit Gregory Bateson, que també era antropòleg.
Aquesta vegada, a més de llibretes, hi van portar càmeres. Junts van fer unes 25.000 fotografies i van filmar moltes hores de la vida quotidiana: nadons en braços, infants jugant, gent ballant, tallant fusta i preparant les seves festes.
A Bali, els infants aprenien a ballar mirant, i gràcies al seu mestre, que els col·locava suaument els braços i els dits en la posició correcta. La Margaret i el Gregory van ser dels primers científics que van fer servir fotografies i pel·lícules per mostrar com aprenen els infants de les persones que els envolten.
Parlem-ne junts
Què has après només mirant una altra persona?
Si tinguessis una càmera durant un dia, què fotografiaries per mostrar com vivim?
Una gran família humana.
Després de tots els seus viatges, la Margaret va entendre una cosa molt important: no hi ha una única manera correcta de viure.
Arreu del món, les persones es fan les mateixes grans preguntes. Com tenim cura dels nadons? Com compartim el menjar? Com celebrem les festes i com fem les paus després d’una baralla? Cada cultura ha trobat les seves pròpies respostes.
Conèixer altres cultures és una mica com mirar-se en un mirall. Comencem a veure més clarament els nostres propis costums i descobrim que podem triar canviar el que no és just ni amable.
La Margaret va viure dues guerres mundials. Creia que les persones de països diferents podien aprendre a entendre’s, i que la gent normal, treballant plegada, pot fer un món millor. No cal ser rei ni president per canviar les coses.
Aquestes paraules se solen recordar com de la Margaret:
«No dubtis mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pugui canviar el món; de fet, és l’únic que ho ha aconseguit».Paraules sovint atribuïdes a Margaret Mead
Un petit grup de persones reflexives… com una classe! Cada classe que aprèn a escoltar, a compartir i a acollir tothom ja està canviant una mica el món.
Parlem-ne junts
Què podríem canviar junts a la nostra família o a la nostra classe?
Què podríem aprendre d’un amic que ve d’un altre país?
El món sencer a la nostra classe
Les idees de la Margaret continuen vives allà on infants de llocs diferents aprenen junts, i també a la nostra escola.
A BMS, les nostres famílies vénen de molts països diferents. Els infants senten llengües diferents al pati, tasten menjars d’altres cuines i celebren les festes dels altres.
A les classes Montessori, els infants estudien els pobles del món: com construeixen les seves cases, què mengen i com es vesteixen. Descobreixen que tots els éssers humans compartim les mateixes necessitats fonamentals, i que cada cultura les cobreix a la seva pròpia i bonica manera.
Cada vegada que preguntem a un amic: «Com ho feu a la teva família?», ens assemblem una mica més a la Margaret.
Proveu-ho a casa
- Entrevisteu un avi o una àvia: a què jugava quan era petit?
- Cuineu junts una recepta de família i després proveu-ne una del país d’un amic.
- Apreneu a dir «hola» i «gràcies» en una llengua nova.
- Porteu una llibreta familiar d’observació: escriviu o dibuixeu una cosa que us hagi cridat l’atenció cada dia.
Parlem-ne junts
Sobre quin país t’agradaria aprendre’n més?
Què té d’especial la teva família que podries compartir a l’escola?
La senyora del bastó
El 1939, la Margaret va tenir una nena que es deia Mary Catherine. La va veure créixer amb la mateixa curiositat afectuosa que havia mostrat pels infants de tot el món. De gran, la Catherine també es va fer escriptora i antropòloga.
Durant més de cinquanta anys, la Margaret va treballar al Museu Americà d’Història Natural de Nova York. El seu despatx era en una petita torre a dalt de tot del museu, ple de llibres, llibretes i tresors dels seus viatges.
La Margaret es va fer famosa a tota Amèrica. Escrivia a revistes, parlava a la ràdio i a la televisió, i responia les preguntes de pares, estudiants i polítics. La gent la reconeixia de seguida: una dona menuda amb una llarga capa i un bastó alt amb forma de forquilla a la punta.
Parlem-ne junts
Si poguessis tenir un despatx a qualsevol lloc, on seria?
Quins tresors hi guardaries?
Un missatge per a tu
La Margaret va continuar treballant, viatjant i escrivint fins que va ser molt gran. Fins i tot va tornar diverses vegades a Manus per visitar els infants que hi havia conegut, que ara ja tenien fills propis.
El 15 de novembre de 1978, la Margaret va morir a Nova York. Dos mesos després, el president dels Estats Units li va concedir la Medalla Presidencial de la Llibertat, un dels honors més importants del seu país.
Al seu primer llibre, la Margaret va escriure un missatge per als grans que continua sent important avui:
«Als infants cal ensenyar-los com pensar, no què pensar».Margaret Mead, Coming of Age in Samoa, 1928
La Margaret creia que cada infant pot ser un explorador. No et cal un vaixell ni una illa llunyana. Pots començar per les persones que tens al costat.
Parlem-ne junts
Què vol dir pensar per tu mateix?
A qui t’agradaria conèixer millor i què li preguntaries?
Fi…
…i el començament de la teva pròpia aventura com a exploradora o explorador de persones.
Continua explorant les idees de la Margaret.
Si aquest conte us ha despertat la curiositat, aquests són alguns dels llibres que va escriure la mateixa Margaret Mead:
- Coming of Age in Samoa (1928): el seu primer llibre, sobre créixer a Samoa.
- Growing Up in New Guinea (1930): la infància i l’aprenentatge a Manus.
- Sex and Temperament in Three Primitive Societies (1935): els tres pobles del riu Sepik.
- Blackberry Winter (1972): el seu propi relat de la infància i els primers anys.
Una nota per als grans: la feina de la Margaret a Samoa va ser qüestionada més endavant per altres antropòlegs, sobretot per Derek Freeman el 1983, i el debat continua obert. La ciència avança gràcies a aquesta mena de discussions. Les paraules sobre «un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos» se li atribueixen sovint, però ningú no ha trobat on les va dir per primera vegada.
Viu Montessori amb nosaltres
El nostre Parent Journey, les xerrades i els tallers ajuden les famílies a portar les idees Montessori a casa, entre elles la curiositat, el respecte per totes les cultures i la pau.